El discurs capitalista genera identitats per a tots els gustos, fins i tot per a cada tipus de persona, però això no garanteix que acabem de sentir-nos satisfets. Quin impacte té aquesta maquinària de producció identitària sobre els subjectes contemporanis? Com afecta això els ciutadans i el conjunt de la societat? I quins són els límits i les violències invisibles que provoquen que cada subjecte es pugui considerar únic?
Amb la hiperconnectivitat massiva i la individualització radical que s?han donat de manera simultània els darrers anys, a cadascun de nosaltres se?ns exigeix trobar alguna mena d?equilibri que ens permeti funcionar. Però, en aquest nou context, què vol dir «funcionar»? Inés García López proposa una reflexió lúcida al voltant d?aquesta situació paradoxal i es pregunta si és pertinent parlar d?un nou subjecte del capitalisme i quines són les seves diferents manifestacions. Calla i paga obre el debat sobre com operen els mecanismes de producció de la subjectivitat del nostre temps, quines són les noves formes de fer vincle social i com el subjecte ?sempre amb equilibris precaris? s?hi pot resistir.

No sempre el plagi ha estat un crim. El manlleu, la represa, el calc i el ressò d?arguments, temes i motius radica des de sempre en el cor de la creació literària. La criminalització del plagi és relativament recent i s?associa a la irrupció del mercat, el profit comercial i la propietat privada en la literatura. El miratge de l?originalitat també va enviar als marges aquest vessant dialògic de l?escriptura: parar l?orella als lloms dels llibres per sentir-ne les músiques que s?hi congrien i s?hi contagien.
Plagia millor! reflexiona sobre com ressonen les ficcions entre si: des de la tòpica clàssica fins a la polifonia, la intertextualitat, la metaficció, el palimpsest, la paròdia o el pastitx. També hi tenen un lloc el plagi de guerrilla i les escriptures conceptuals, l?instint depredador de robar-ho tot per fer-ne or, els punts de fuga, les friccions de papers de vidre, les paròdies, les oxidacions i les cures de desintoxicació, les apropiacions i les escriptures no-creatives.

Quan en Nainoa Flores és petit, un tauró el salva de morir ofegat i el retorna sa i estalvi als seus pares, l?Augie i la Malia. Des de llavors, el noi adquireix poders guaridors. Però aquest miracle capgirarà l?existència de tota la família, sobretot d?en Dean i la Kaui, que hauran d?aprendre a viure sota l?ombra del seu germà divinitzat.
Washburn ens delecta amb una història familiar plena d?elements màgics i alhora terriblement realista, una novel·la fascinant sobre la lluita contra la incomoditat que provoca la sensació de fracàs i els sentiments d?enveja. Un retrat de Hawaii i la seva mitologia a través d?uns personatges que ens commouen i ens acompanyen més enllà de l?última pàgina.

L?Alice se n?ha anat a viure a una mansió d?un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d?una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon. A través dels missatges que s?envien les amigues, comprendrem la importància que tenen les relacions afectives i sexuals per a una generació que se sent amenaçada per la precarietat i el desencís. I quan finalment es retrobin, les acompanyarem en la recerca de l?amor en aquest món bonic però incert.

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s?havia enamorat d?una noia va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?». Aquesta és la història d?una dona que no es rendeix. La història d?un esperit lliure que es va refugiar en els llibres i en la recerca de l?afecte per sobreviure en un món que no acceptava la seva manera de viure.
Llibre de memòries, autobiografia, oda al poder guaridor de la literatura, aquest és un text colpidor sobre una infantesa escanyada per una mare autoritària i cruel. Una obra impregnada d?un humor ferotge que ens permet acompanyar l?autora en la seva cerca incansable de la felicitat. Reflexiva i generosa, Jeanette Winterson exposa les seves vivències i reivindica l?amor com la millor llar on viure.

Abans de morir, la Magda, la dona del Tomàs, planejava amb ell un viatge a Vladivostok. Dos anys després, superat el dolor més intens, ell intenta trobar sentit al seu dia a dia com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització en bicicleta i queda amb el seu millor amic, que insisteix a buscar-li una nova parella. L?estiu, però, canviarà completament amb l?arribada d?una nova veïna i el seu fill, i això farà que el Tomàs es replantegi què fer dels seus últims anys.
Amb un to brutalment honest, Lluís Oliván fa un retrat d?una vellesa agredolça i d?una vida plena de contradiccions i de moments de vitalitat, i ens demostra que mentre seguim fent via podem afirmar que encara som vius.

Una jove algeriana establerta a París ha de tornar al seu país d?origen per assistir al casament de la seva germana petita. Dies abans del viatge comença a sentir la inquietud del retorn: s?ha convertit en una persona autosuficient i ben posicionada, però continua soltera.
La insistència de la seva mare en la necessitat del matrimoni i en quin ha de ser el seu propòsit com a dona la submergiran en un mar de dubtes i l?obligaran a buscar els motius que l?allunyen de tot allò que la defineix i de la manera com l?han educat. Un relat tragicòmic sobre aquells que queden al mig.

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l?IRA ressentits per una pau que estava lluny d?aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.

Aquesta hilarant distopia hipercapitalista se situa a QualityLand, on la feina, l’oci i les relacions estan optimitzades per algoritmes. En Peter Aturat és un desballestador considerat de baix nivell social que no s’atreveix a destruir les màquines defectuoses i, sense voler, es converteix en el líder d’un grup de robots inadaptats que amaga sota el seu taller. El dia que rep un paquet de TheShop que no només no havia demanat (cosa que no és estranya, perquè l’empresa d’enviament a domicili més popular del món s’anticipa als desitjos dels usuaris) sinó que, sorprenentment, no vol, decideix tornar-lo, malgrat les conseqüències que pot tenir. Si ho aconsegueix, demostrarà que l’algoritme es pot equivocar, i això posaria en qüestió els fonaments sobre els quals se sustenta el sistema.

Queixals trencats a destemps, un exmarit a qui cal cuidar, uns veïns ressorgits de les flames, l'extirpació d'un mioma, l'espera del retorn d'un desaparegut. Els personatges d'aquests relats es troben en aquell moment d'inflexió on sembla que tot està a punt d'esmicolar-se, quan la rutina s'ensorra i s'intensifica el diàleg entre l'emoció i la raó. Sense concessions ni filtres, l'autora observa la línia que separa l'amor del dolor, una frontera gairebé imperceptible que determina les accions dels que decideixen ser fidels a ells mateixos encara que sigui contra la moral establerta.
Aquest volum mostra l'obra d'una autora descarnada que treballa amb la matèria del que ens fa humans i d'allò que ens allunya de ser-ho. Incisiva, elegant i original, aconsegueix sorprendre'ns a cada pàgina.